El càlcul de probabilitats sorgeix per a resoldre problemes
de jocs d'atzar. La presència de l'os “astrágalo” (os del taló en els mamífers)
en excavacions arqueològiques sembla confirmar que els jocs d'atzar tenen una
antiguitat de més de 40.000 anys. De temps “més recents” existeix àmplia
documentació sobre la utilització de les tabas (nom vulgar del “astrágalo”) a
Grècia, Egipte i Roma. En les piràmides d'Egipte s'han trobat pintures que
mostren jocs d'atzar de l'època de 3.500 anys a. de JC.
Herodoto, historiador grec nascut l'any 484 a. de JC, escriu sobre la popularitat en la seua època dels jocs d'atzar, especialment mitjançant el tiratge de tabas i daus. Els daus procedeixen de les tabas, que en desgastar-se perdien la seua forma rectangular i es feien cúbiques. En les civilitzacions antigues, l'atzar tenia origen diví. Precisament, a Grècia i Roma, els sacerdots utilitzaven la combinació que resultava de llançar quatre tabas en els temples dels déus com a procediment mitjançant el qual la Fortuna, els Fats o la Destinació podien expressar els seus desitjos. Era una forma de predir el futur.
En els jocs amb el dau, el jugador desitja fer una anàlisi sobre la possible ocurrència o no ocurrència d'un succés amb l'objecte de valorar per endavant les seues possibles pèrdues o guanys. Durant centenars d'anys aquest problema quedava sense resoldre ja que, per a aquests jugadors, l'aleatori del joc portava parell no poder calcular, creença a la qual arribaven després de gran nombre d'intents sense èxit sobre el càlcul de les seues prediccions Malgrat la gran afició al joc dels daus entre egipcis, grecs i romans, aquests no van advertir que en un gran nombre de jugades es tendia a obtenir el mateix nombre de vegades una cara que les restants del dau, si aquest estava ben construït.
En els començaments del segle XVI, els matemàtics italians comencen a interpretar els resultats d'experiments aleatoris senzills. Entre els més representatius estan, Gerolano Cardano (1501-1576), el tractat dels quals, “De Ludo Aleae”, pot ser el millor manual escrit per a un jugador de l'època i Galileu Galilei (1564-1642), matemàtic, astrònom i físic.
El desenvolupament, i els primers fonaments del càlcul de probabilitats per als jocs d'atzar es produeixen lentament durant els segles XVI i XVII, amb autors com Blaise Pascal (1623-1662) i Pierre de Fermat (1601-1665).
Herodoto, historiador grec nascut l'any 484 a. de JC, escriu sobre la popularitat en la seua època dels jocs d'atzar, especialment mitjançant el tiratge de tabas i daus. Els daus procedeixen de les tabas, que en desgastar-se perdien la seua forma rectangular i es feien cúbiques. En les civilitzacions antigues, l'atzar tenia origen diví. Precisament, a Grècia i Roma, els sacerdots utilitzaven la combinació que resultava de llançar quatre tabas en els temples dels déus com a procediment mitjançant el qual la Fortuna, els Fats o la Destinació podien expressar els seus desitjos. Era una forma de predir el futur.
En els jocs amb el dau, el jugador desitja fer una anàlisi sobre la possible ocurrència o no ocurrència d'un succés amb l'objecte de valorar per endavant les seues possibles pèrdues o guanys. Durant centenars d'anys aquest problema quedava sense resoldre ja que, per a aquests jugadors, l'aleatori del joc portava parell no poder calcular, creença a la qual arribaven després de gran nombre d'intents sense èxit sobre el càlcul de les seues prediccions Malgrat la gran afició al joc dels daus entre egipcis, grecs i romans, aquests no van advertir que en un gran nombre de jugades es tendia a obtenir el mateix nombre de vegades una cara que les restants del dau, si aquest estava ben construït.
En els començaments del segle XVI, els matemàtics italians comencen a interpretar els resultats d'experiments aleatoris senzills. Entre els més representatius estan, Gerolano Cardano (1501-1576), el tractat dels quals, “De Ludo Aleae”, pot ser el millor manual escrit per a un jugador de l'època i Galileu Galilei (1564-1642), matemàtic, astrònom i físic.
El desenvolupament, i els primers fonaments del càlcul de probabilitats per als jocs d'atzar es produeixen lentament durant els segles XVI i XVII, amb autors com Blaise Pascal (1623-1662) i Pierre de Fermat (1601-1665).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada