Avui
dia, és possible usar les matemàtiques per a augmentar les opcions de fer-se milionari
amb la Loteria?
En
primer lloc, «si algú vol aplicar les matemàtiques per a decidir si comprar o
no, és evident que el millor és no comprar», explica Miguel Ángel Morales,
matemàtic i «bloggero» en Gaussianos.
Segons diu, les matemàtiques deixen clar el que es pot esperar realment: «Hi ha
una mesura matemàtica, que podríem dir que ens indica la “justícia” d'un
sorteig, que es denomina “esperança matemàtica”».
Segons
diu: «Aquesta mesura ens donaria en aquest cas el que esperem guanyar comprant
la Loteria de Nadal. I, en aquest sorteig, l'esperança matemàtica està en 0.7, la qual cosa significa que per
cada 100 euros que gastem en la loteria, esperem guanyar 70. En conclusió, “de
mitjana” esperem perdre diners». Açò, traduït al cost d'un dècim, significa que
el normal és guanyar 14 euros per cada 20 invertits.
«Per
açò, matemàticament és millor no participar ni en aquest sorteig ni en la
Primitiva, el Euromillón, i en
general en cap loteria. Totes elles, si estan ben dissenyades, són
desfavorables per al jugador.
 |
Però,
quin és la probabilitat que ens toque una mica més que el reintegrament, amb el
qual només recuperaríem els diners invertits en el bitllet?. Segons Adolfo
Quirós, aquest nombre és lleugerament superior al 5%.
I
què ocorre amb el premi màxim? «Tenint en compte que són 100.000 els nombres
que entren en joc en el sorteig de la Loteria de Nadal, la probabilitat que et
toque la Grossa si compres un dècim és 1
entre 100.000, és a dir, 0.00001. En tant per cert seria 0.001%, la qual cosa evidentment ens
dóna unes expectatives molt baixes», explica Miguel Ángel Moreno, de Gaussianos.
No
obstant açò, el matemàtic aclareix que aquesta probabilitat és superior a la de
la Loteria Primitiva i al Euromillón.
Sort!!!
Sort!!!
